Propostes per modificar l’autogovern de Catalunya i el funcionament del model territorial d’Estat

Contra el fatalisme del conflicte i a favor de la convivència

Espanya viu una crisi política d’una enorme profunditat, sens dubte, la més gran des de la Constitució de 1978. Encara que des d’una perspectiva europea i internacional comparada no som estranys, atès que altres democràcies occidentals estan patint crisis similars, això no pot portar-nos a banalitzar els nostres problemes ni a desatendre’ls.

En el nostre cas, la manifestació més intensa, greu i urgent d’aquesta crisi política és el problema català. Sense fer-hi front, no només la vida política catalana romandrà alterada sinó que ho estarà, també, el conjunt de la vida política i social espanyola. La modernització espanyola romandrà bloquejada mentre no l’atenguem. En aquest sentit, la crisi política catalana és la crisi del conjunt del projecte espanyol de convivència.

El problema català ha pogut ser vist en el passat immediat fonamentalment com un conflicte polític amb l’Estat. Però a partir de les decisions preses de forma unilateral per la majoria independentista del Parlament de Catalunya els dies 6 i 7 de setembre de 2017, aquest problema ha passat a ser, en primer lloc, un problema intern de la societat catalana, en termes d’una fractura civil i una polarització política que impedeixen la governabilitat i l’ordenada vida empresarial i dificulten la convivència.

SEGUEIX LLEGINT