Vídeo de la presentació del llibre “Entre el ruido y la furia”, de Tom Burns

Tom Burns repassa en aquesta conversa amb Laia Bonet i en el debat posterior l’estat de la política espanyola a partir de la crisi del 2008, remuntant-se als 150 anys de trajectòria del bipartidisme a Espanya i contextualitzant el moment actual amb el seu profund coneixement de la història. I ho fa, també, deixant anar càrregues de profunditat que, com a mínim, poden resultar incòmodes: “Espanya ha pogut crear grans homes d’estat a l’altura dels grans d’Europa, però el que ha fallat són les institucions i la continuïtat” o bé “Els millors han deixat de participar en la política perquè aquesta ha passat a estar dominada per la partitocràcia, l’endogàmia, la mediocritat excloent i l’absència de debat”, en una Espanya sense “un sistema polític realment quallat a causa de la rapidesa del canvi econòmic i social, que l’ha fet tremendament inestable”. I sense deixar tampoc d’abordar temes delicats, com el paper de José Luis Rodríguez Zapatero en la crisi del 2008: “Quan, després de negar constantment la crisi, es produeix la retallada de despesa pública, Zapatero i el seu partit se’ls cau el cel a sobre”, o el de la mateixa fi del bipartidisme, no només a nivell espanyol sinó també a nivell europeu, on observa “un final de cicle. La Grosse koalition alemanya no és més que la unió de dos borratxos que es recolzen l’un a l’altre”. O el de la crisi catalana. Afirma Laia Bonet que “Entre el ruido y la furia expressa la ignorància davant les pretensions nacionalistes d’un ranquejant govern espanyol i unes elits empresarials autocomplaents” afirmació a la qual Tom Burns contraposa el paper del rei Felip VI : “El discurs del rei Felip del 3 d’octubre és un discurs dirigit a una única persona: Mariano Rajoy”