Vídeo de la sessió Andy Warhol, “Shot Marilyns”, a càrrec d’Antonio Monegal

Manzoni posa una llauna, Warhol posa la imatge d’una llauna, Jasper Johns una imitació escultòrica de dues llaunes de cervesa. Tota una evolució, totes elles projeccions d’objectes industrials. Andy Warhol i les seves “Shot Marilyns” són l’excusa que fa servir Antonio Monegal, Catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada al Departament d’Humanitats de la UPF, per parlar de l’evolució de l’art i d’allò que se’n considera, del mercat, de la monetarització i la reproductibilitat de l’obra artística, per usar, de nou, un terme benjaminià, de l’artista i la seva funció. Warhol comença com a dissenyador gràfic, fa art comercial i la seva obra bascula i ens atorga la possibilitat de veure aquest art comercial com art de veritat i a l’inrevés. Fa que les paraules de Pierre Bordieu tinguin sentit: “Al món de l’art només val el reconeixement concedit per aquells que no reconeixen un altre criteri de legitimitat que el reconeixement per part d’aquells a qui ells reconeixen” Amb la sèrie de les llaunes Campbell ens proposa un doble sentit de la paraula ‘art’. I amb la venda com a originals de reproduccions seriades, les Marilyns passen a assolir l’estatus d’obra major, reafirmant alhora una intenció molt clara de desmarcar-se dels postulats dominants de l’avantguarda, tot proposant una tornada a la innocència. Warhol, al capdavall, però, posa en evidència que el mercat pot dir una sèrie de coses, però que això no garanteix que l’artista passi a la posteritat. Ell hi ha passat. La lògica antieconòmica del món cultural continua fent-se valdre.