Vídeo de la sessió “L’euro i les seves febleses”

La crisi de Lehman Brothers va afectar especialment la zona euro. Segons Jeromin Zettelmeyer, Senior Fellow al Peterson Institute for International Economics i ponent de la sessió dedicada a “L’euro i les seves febleses”, dins del cicle “10 anys de la caiguda de Lehman Brothers”, la crisi va consistir entre altres coses en una fugida de capital des de la perifèria (Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya) cap al centre (Alemanya), amb l’avantatge, estant integrats en la UEM, de no requerir reserves internacionals, però amb l’agreujant de la pèrdua del paper dels bancs centrals nacionals com “protector d’últim recurs”. D’aquesta manera, els conflictes d’interès entre països deutors i creditors dins de la zona euro ha complicat i encara complica la solució a la crisi del deute. Amb tot i això, continua Zettelmeyer, després de la crisi hi ha hagut èxits importants: disminució de la prima de risc, reducció del deute privat i enfortiment del sistema bancari, en part per una resposta a la crisi basada, com assenyala Teresa Garcia-Milà, Directora de la Barcelona Graduate School of Economics, en una major flexibilitat de l’economia i una política monetària única. Per la seva banda Núria Mas, Professora a IESE, assegura que l’avanç cap a una certa integració fiscal pot estar més a prop del que sembla, tenint en compte el que s’ha fet en poc temps i en com s’ha avançat a l’hora de prendre mesures importants, amb unes reformes estructurals que són fonamentals per tal que la zona euro avanci cap a la unió fiscal. Però adverteix José Manuel González-Páramo, conseller executiu de BBVA: “Europa no estava ben preparada per a una crisi com la soferta. En l’únic que ho estàvem va ser en el pegament polític que va fer que l’euro no saltés pels aires. Hem de prendre les nostres decisions quan no hi hagi una crisi pel mig o ens deixarem contínuament esquinçalls de suport en el camí, i el projecte europeu anirà perdent legitimitat “.