Vídeo de la sessió “L’economia espanyola i els seus desequilibris”, amb José Luis Escrivá

José Luis Escrivá, President de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, obre la sessió sobre “L’economia espanyola i els seus desequilibris”, dins el cicle “10 anys de la caiguda de Lehman Brothers”, amb una anàlisi detallada dels punts a favor de la nostra economia (correcció del desequilibri exterior, estructura de finançament més sana, canvis en l’estructura productiva, convergència amb Europa en preus i salaris…) però, sobretot, amb una relació exhaustiva de les debilitats: una política fiscal que té un efecte redistributiu inferior a la de països del nostre entorn; la necessitat d’una visió integral de les finances públiques i d’analitzar els subsectors, els desequilibris de finançament entre ells i la distribució de competències des d’una perspectiva global; l’obligació de corregir les debilitats estructurals: alta taxa d’atur, desequilibri en l’àmbit fiscal, ampliació de la desigualtat, entre d’altres. I la taula rodona posterior, amb la presència d’Antón Costas, President de la Fundació Cercle d’Economia, Enric Fernández, director corporatiu de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, Eva Valle, Exdirectora de l’Oficina Econòmica del President del Govern i David Vegara , Professor associat del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE, moderats per Josep Oliver, Codirector de EuropeG, aprofundeix en aquestes qüestions i posa en relleu la preocupació pel desequilibri exterior, amb una crisi que ha estat una crisi de balança de pagaments; la recuperació del nivell de PIB i de 3/4 parts de l’ocupació previ a la crisi que no poden amagar seqüeles importants com el deute públic i l’atur estructural; els desequilibris de caràcter financer i en la competitivitat que han caracteritzat la nostra economia; o la poca equitat dels ajustos en el mercat laboral, soferts bàsicament per joves o per aquells que tenen un contracte laboral de poca antiguitat. I una valoració d’Antón Costas en la qual tots estan d’acord: la bondat de les reformes i les polítiques ha de valorar-se tant en termes d’eficiència com d’impacte sobre la desigualtat. Una reforma i una política que perjudiquin a aquells que ho estan passant malament és una mala reforma i una mala política. Perquè, en definitiva, una societat més equitativa produeix una economia millor.