Vídeo de la sessió del cicle Pensar Barcelona “Els límits de Barcelona”

“És impossible delimitar avui en dia el que ‘és’ la ciutat. Canvia segons utilitzem uns criteris o uns altres. Actualment la ciutat és una xarxa formada per xarxes amb geometries variables que canvien amb el pas del temps”. Oriol Nel·lo posa en marxa el debat sobre “Els límits de Barcelona”, juntament amb Enric Batlle, Núria Marín i Lluís Recoder. Uns límits que, segons tots els participants, són inevitablement difusos. Tal i com exposa Enric Batlle “L’Àrea Metropolitana de Barcelona no és un teixit urbà continu. Hi ha ciutats que la integren que tenen molta identitat, i aquest fet ens diferencia d’altres ciutats que per créixer han seguit el model de taca d’oli. Aquesta diferència és un tret positiu que s’ha de preservar”. Precisament, segons Lluís Recoder són “les identitats locals les que han evitat el fenomen banlieu”, però avisa: “La feina que en aquest sentit han desenvolupat els ajuntaments democràtics ha estat magnífica. Però s’ha fet des dels municipis perquè l’Àrea Metropolitana no ha tingut recursos per mantenir la cohesió”. I és que, en quant a la gestió de recursos, i segons Núria Marín, “hem de desenvolupar, o bé via Àrea Metropolitana, o bé via Generalitat, una agència de desenvolupament comuna que vehiculi adequadament dels projectes estratègics de futur”. Perquè, continua “quan competim amb les ciutats grans del món no ens presentem com una cosa aïllada, no ens presentem com l’Hospitalet. La marca és Barcelona. Som Barcelona i contribuïm a aquesta marca. Hem de mantenir la nostra identitat, però també hem de tenir clar que som part d’una ciutat de ciutats”