Vídeo de la sessió “Klänge”, de Vassily Kandinsky

Juan Manuel Bonet, crític i escriptor, se serveix del llibre Klänge, de Vassily Kandinsky, per, contextualitzant-lo, confeccionar un relat sobre els anys fonamentals de l’eclosió de l’art modern. Un relat en què apareixen Mallarmé i Breton i els surrealistes, Viena i Berlín, Zuric i Dadá, Apollinaire i Schönberg, Cendrars i Reverdy … Kandinsky crea l’obra fundacional de l’abstracció cap al 1910 i, fent-ho, abandona la figura per explorar el paisatge a partir de l’inconscient, de la visió interior. La pintura es basa, doncs, en una reflexió espiritual. I com demostra amb aquest llibre de poemes i pintures, és compatible amb l’escriptura i és deutora de la música: de la mateixa manera que Schönberg crea la música atonal, ell inventa l’abstracció. Així, en els poemes de Klänge, podem trobar referències incessants a la música (d’aquí el seu títol “Sons”), però també a colors, onomatopeies, caminants, turons, arbres, cases, tempestes, flors, núvols…, un compendi que té molt en comú amb la poesia cubista a l’ús, amb els poemes composats a la manera, gairebé, de natures mortes. Kandinsky, juntament amb Klee, busca representar ‘els petits mons’, amb el convenciment que “en un sol full, en una sola pàgina d’un llibre, hi pot cabre el món”.