Vídeo de la sessió Pensar Barcelona “Barcelona, la cultura i les seves prioritats”

Els equipaments culturals, les icones globals, el turisme massificat, el diàleg ciència-humanitats, l’educació, el teixit associatiu, la neurociència, les idees rebudes. Tots aquest temes i d’altres van tenir el seu espai en la conversa que va obrir el cicle Pensar Barcelona, “Barcelona, la cultura i les seves prioritats”entre Marta Gili, Ricard Solé i Jordi Amat sota l’atenta moderació de Josep Ramoneda, qui va iniciar el debat senyalant quatre idees motores: Barcelona  ciutat de cultura que ha de tenir els barcelonins com a primers destinataris d’una política cultural activa; la necessitat d’una reactualització i redefinició dels equipaments culturals; la internacionalització com a pràctica que s’ha de donar entre iguals i amb la coproducció com un principi que ha de ser actiu, no només aparador dels altres; i el capital impagable que representa la munió d’escoles, cursos, seminaris, debats, grups i associacions que hi ha arreu de la ciutat. A partir d’aquestes premisses es desgranen les opinions de la resta de participants. Ricard Solé afirma que “Barcelona ha aconseguit una massa crítica molt important de comunicadors científics. L’aproximació de ciència i humanitats és clau per al desenvolupament cultural de la ciutat”, mentre  que Jordi Amat assenyala la importància del sector del llibre “i el seu paper clau en el paper definidor de la marca Barcelona, conformador d’un teixit molt dens, fonamental en la vida cultural barcelonina” o “la nostàlgia de ser la ciutat que ja no podrem ser: no tindrem mai una col·lecció artística que ens permeti competir amb els grans museus del món”. En aquest sentit Marta Gili incideix en la falta de visibilitat de col·leccions importantíssimes com la del MNAC i afirma que “els museus del segle XXI no poden deslligar-se de les inquietuds de les societats que els acullen. I un dels seus propòsits principals ha de ser el de posar en crisi les idees rebudes”. I apunta la preocupació que li provoca el fet de constatar que “internacionalment, la imatge de Barcelona com a ciutat a l’avantguarda cultural  ha canviat degut a la massificació del turisme”, un turisme a la recerca de tan sols les quatre icones mundials de referència, Picasso, Miró, Dalí i Gaudí. Encara que, com assenyala Josep Ramoneda, “tenir quatre icones de rellevància internacional és tenir-ne moltes”. I encara una consideració final, apuntada pel mateix Josep Ramoneda: “Necessitem la cultura per tal que ens doni una perspectiva que ens ha de permetre no deixar-nos obsessionar pels esnobismes de darrera fornada, una cultura que estimuli la curiositat. Perquè la curiositat és el motor del coneixement”